Inaguració Oficial De La Penya Valencianista Puçol 1997
Conmemorem el gran acte de lo que fon la inaguració oficial de la Penya Valencianista Puçol ara fa 20 anys. Hui en dia els membres de la penya no som els mateixos pero si som els hereus de eixa penya que es forma a finals dels 90. Agraim a Chimo Galcerá esta crònica de lo que va ser el acte.
PENYA VALENCIANISTA
PUÇOL
Breu resenya de l’Acte de presentaciò
el 27 de Giner de 1.997
Encara que la Penya Valencianista portava dos
anys funcionant, fon el dia 27 de Giner de 1.997 quan es portá a teme la
presentaciò oficial en el Saló d’Actes del Sindicat Agricola de Puçol.
En l’acte, al que assistiren més de 200
persones, es contá ab la presencia,
–entre atres-, del President del Valencia, Paco Roig, membres de la directiva i
de la plantilla com Camarasa i Otero.
Es va aprofitar dita presentaciò per a fer un
sentít reconeiximent a quatre persones, deportistes d’élit del nostre poble en
l’àmbit futbolistic, com Pepe Claramunt, Enrique Claramunt, José Esteve i
l’àrbitre David Bayarri Ribelles, als que es feu entrega d’un detall i del
carnet de socis d’honor de la Penya. Tots ells acompanyats de les seus
families.
Agraïr la grandíssima i altruista colaboració
de Electrodoméstics Gonzalo Alcácer, qui es va fer càrrec del montaje de video
i de só de tot l’acte.
Naiximent de la Penya
Valencianista
La Penya Valencianista Puçol va naixer com a
fruit d’unes reunións que portàrem a terme un grapat de persones, vejent la
necessitat de tindre un espai comú per a vore al nostre Valencia i poder
seguir-lo també en els desplaçaments.
Cal resenyar, -entre dites persones-, a Chimo
Galcerá – President fundador, Salvador Izquierdo, Carmen Frias, Juan Sancho,
Remigio Jover, Inma Lahuerta, Javier López, etc. i molts atres que colaboraren
i feren posible el naiximent de la Penya.
Després de parlar ab el President del
Sindicat Agrícola, ens vàren cedir un local que adequàrem a les nostres
necessitats, portant estanteries i comprant cadires i un gran televisor. Feïem
reunións, sopars i planificàvem les activitats i les eixides. Des d’aci agraïr
els anys que estiguerem allí.
En quant als viajes que fèrem, -com a Penya-,
recorde la final de la Copa del Rei en el Bernabéu contra el Dèpor el dia de la
pedregá (24 de juny de 1.995) i com algúns tornàrem als dos díes per once
minuts que restaven. ¡Cóm no!, també la final de la Champions en Milán, dos
eixides a Saragossa, dos a Montjuit (Espanyol), una a Villarreal, Elche,
Albacete. Pero si hi han viajes que sempre queden en la memoria son els dos que
fèrem a Logronyo, la festa, les traques, l’ambient, els dinars de les dos
aficións…. Grandiós.
També formàvem part de l’Agrupació de Penyes
del Valencia, a on se repartíen els autobusos i les entrades dels viajes.
Vàren ser uns anys molt gratificants tant en
lo deportiu com en lo social, fent grans amics i portant al Valencia C.de F.
dins del cor.
P.D.: Vullguera aprofitar esta ocassió que em
dona la Penya Valencianista, per a tindre un record molt especial cap a una
persona que en el mateix moment que estavem fent la presentació, faltava en el
seu poble Rafelbunyol. Es tracta del germá de Remigio Jover. D.E.P.
